1. Respecte per la voluntat dels electors
No hi ha cap indici de la intenció d’actualitzar el llibre blanc.
Projectes com el traspàs de rodalies, l’ampliació de l’Aeroport del Prat, els Jocs Olímpics d’hivern, orientats a gairebé 10 anys vista o bé amb l’objectiu de negociar millores autonòmiques, mostren que la independència no és la prioritat més gran d’aquest Govern. La ‘taula de diàleg’ és una acció just en el sentit contrari.
Lluny de rebutjar ordres o indicacions de les institucions espanyoles, s’arriba a pactes amb les institucions espanyoles en projectes a llarg termini, com per exemple en acatar la sentència sobre les PAU; fins al punt que el Govern ja no fa cap acció cap a la independència.
L’única acció relacionada amb aquest tema ha estat la reacció contra el Tribunal de Cuentas, però en cap cas en el sentit d’anul·lació de les causes.
No hi ha cap tendència que indiqui que la independència és l’objectiu prioritari de l’acció del Govern. Només es planteja un referèndum pactat (que l’Estat no acceptarà) i més enllà de la legislatura.
No es veu cap tendència en la línia de respectar la voluntat dels electors, que van votar independència. No hi ha res que indiqui no, ja que la independència és l’objectiu prioritari de l’acció del Govern, ans el contrari; tot el que es veu són accions en clau autonomista, o accions condemnades al fracàs com la ‘taula de diàleg’, tot encarrilat a un ‘pacte d’estabilitat’.
2. Sobirania i no cooperació institucional
No es va assistir a la conferència de presidents autonòmics, però no hi ha una línia d’acció més enllà de casos puntuals.
En el cas del Tribunal de Cuentas, es va presentar aval i es va portar la causa a l’ONU.
De moment, cap acció en aquest sentit.
De moment, cap acció en aquest sentit.
Si bé hi ha hagut algunes accions concretes positives com la no assistència a la conferència de presidents autonòmics, o en l’àmbit de la defensa contra el Tribunal de Cuentas, en general no hi ha una tendència en actuar de forma sobirana i sense cooperar amb l’estat espanyol.
3. Construcció de la institucionalitat pròpia
De moment, cap acció en aquest sentit.
De moment, cap acció en aquest sentit.
Hi ha hagut reunions per part dels consellers.
S’ha produït una trobada amb el President Ximo Puig i s’ha arribat a acords, suggerint una aproximació als Països Catalans.
Cap acció ni tendència en aquest sentit.
Més enllà de la trobada i els diferents acords amb el President Ximo Puig, no hi ha cap acció, ni tan sols tendència en aquest sentit.
4. Sobirania fiscal i financera
Des de finals de l’any 2012 que hi ha sobre la taula la conversió de l’ICF en el banc públic de Catalunya. Hi ha la intenció de fer la petició formal durant aquesta legislatura. Però la decisió depèn de la decisió del Banc d’Espanya, subordinada al Govern d’Espanya.
La principal novetat en aquest àmbit durant la legislatura és que Caixa d’Enginyers ha entrat al pooling de tresoreria de la Generalitat. També per poder finançar els avals dels excàrrecs de la Generalitat s’han obert converses amb bancs a l’exterior. La dependència de les entitats financeres espanyoles és gairebé total.
En els darrers mesos la Generalitat ha recuperat el grau d’inversió pel seu deute. Aquest era un dels objectius del govern i això li permetria tornar a accedir als mercats de deute. Aquests darrers anys la Generalitat ha depès totalment del finançament de l’estat espanyol a través del Fons de Liquiditat Autonòmica.
Un cop assumides la majoria de competències durant la legislatura 2015-2017, la darrera novetat ha estat el desplegament del primer impost de recaptació massiva (uns 4 milions de contribuents) que s’ha començat a recaptar aquest any. Això ha estat un repte tècnic per l’ATC que la prepara per la recaptació d’altres impostos massius. Aquest setembre l’ATC ha convocat 120 noves places del cos tècnic de gestors tributaris, cosa que li permetrà superar els 800 treballadors. Així i tot encara hi ha moltes mancances en els procediments i els serveis que proveeix l’ATC. Per exemple els càrrecs en compte només es poden fer amb sis dels grans bancs espanyols.
Hi ha previst el desplegament d’una Estratègia de Política Fiscal Corporativa que entre d’altres permetria la recaptació de tots els tributs estatals que paga la Generalitat i els diferents ens públics a través de l’Agència Tributària de Catalunya. Això no inclouria ni l’administració local ni els contribuents privats. Caldrà veure amb quins tempos es desplega.
No s’ha anunciat cap acció en aquesta línia. El gener del 2020 es van publicar les balances fiscals dels anys 2015 i 2016. De manera que a principis del 2022 tocaria la presentació de les balances fiscal del 2017 i 2018.
La Generalitat de Catalunya no té sobirania fiscal ni financera. Actualment recapta tan sols el 5,3% dels impostos, taxes i cotitzacions que paguem els catalans (dades del 2018). En l’àmbit financer depèn totalment del Fons de Liquiditat Autonòmica de l’estat. Les accions que s’han iniciat o que hi ha previstes per aquesta legislatura no sembla que tinguin la capacitat de revertir aquesta situació de dependència total amb l’estat espanyol, tot i que si més no estan desenvolupant al màxim les competències de les quals disposa la Generalitat en el marc autonòmic.
5. Sobirania econòmica
No hi ha hagut accions concretes en aquest àmbit. En Pla de Govern es contempla desplegar una estratègia de Compra Pública a Catalunya que inclogui els objectius que es persegueixen a través de la compra pública estratègica.
No hi ha hagut accions concretes en aquest àmbit. En el Pla de Govern es contempla l’elaboració d’una nova Llei de Contractació que simplifiqui processos per guanyar, agilitzar, transparència, qualitat i productes i serveis de proximitat.
El que es proposa en el Pla de Govern s’intueix que pot anar en la línia del decàleg d’acció institucional. Caldrà veure com es concreta la seva execució.
6. Sobirania en energia, infraestructures i mitjans de comunicació
El desplegament de la fibra al principat és capdavantera dintre la UE. Compromís que els propers pressupostos contemplin el finançament del 100% del desplegament de fibra i 5G.
Anunci de creació d’empresa pública d’energia, per l’octubre.
El ritme d’aprovació de projectes d’energies renovables no sembla que permeti assolir el repte del canvi climàtic i el tancament de les nuclears cap al 2030/33/35 pot deixar un escenari de dependència d’energètica externa molt important. Sí que es percep una voluntat de projectes locals equilibrats territorialment i de titularitat pública o d’empreses de proximitat.
La previsió de manca de capacitat de producció energètica, pel baix ritme d’aprovació de projectes i el tancament de les nuclears porta a haver de portar l’energia de fora del principat, malgrat que sigui energia renovable, mitjançant MAT.
El fet de fer públiques les dades de publicitat de la Generalitat, com subvencions encobertes, podria fer entendre que ara seran més transparents aquestes dades. Però fins ara ha estat finançant els mitjans contraris a la independència i afins al relat més autonomista.
El ritme d’implantació de les renovables no és gens ràpid i tenint en compte que les nuclears al 2035 haurien de deixar de funcionar sembla que tindrem un problema d’abastiment energètic sobirà i caldrà seguir important energia, ja sigui dels parcs renovables de l’Aragó (ja hi ha una línia MAT projectada per aquesta funció, amb l’oposició del territori) ja sigui d’altres llocs. En números: Les nuclears representen el 54% de l’energia elèctrica consumida. Entre el 2030 i el 2035 es tancaran totes les nuclears. Pel 2030 la previsió de generació renovable és del 20%. Tenint en compte que hi haurà un increment de consum elèctric a causa de l’electrificació del parc automobilístic segur que el consum serà superior a l’actual. Això ens portarà sobre el 2030 una necessitat de producció d’electricitat que difícilment podrem donar i aleshores s’haurà d’importar d’altres llocs via MAT. Conclusió: Si no s’intensifica el diàleg amb el territori per implantació de les energies renovables per no “malmetre” el territori, ens veurem abocats a fer passar MAT que també tindran un impacte en el territori.
7. Justícia lingüística: el català, llengua comuna dels catalans
En el Pla de Govern es parla de la creació i desenvolupament de l’Acord marc de l’audiovisual previst per la Llei de cinema. També en l’àmbit de l’educació parla de ‘Preservar el català com a llengua vehicular i enfortir el model d’immersió’. Així i tot, els tribunals espanyols segueixen laminant la legislació aprovada pel Parlament en relació amb la llengua catalana. Un exemple és la reculada del govern davant la sentència del TSJC que obligava a oferir els anunciats dels exàmens de les PAU en les llengües oficials i que els alumnes puguin escollir la que vulguin.
Així i tot, la tendència de la televisió pública catalana ha estat de regressió constant els darrers anys tant en l’aspecte lingüístic amb l’augment del castellà en tots els àmbits de la programació, la degradació de la llengua i també en l’aspecte nacional amb un enfocament cada cop menys autocentrat. De manera que aquesta legislatura caldria un canvi de 180º per tal de complir amb els objectius que es marquen en aquesta acció.
En el Pla de Govern només es contempla incorporar clàusules de gènere en la contractació de publicitat i en l’atorgament de subvencions a mitjans de comunicació.
En el Pla de Govern parla de ‘Dotar pressupostàriament el foment del doblatge sonor i de subtítols de les noves produccions que les plataformes digitals de distribució de continguts realitzin’. El govern ha presentat al·legacions a l’avantprojecte de llei general de comunicació audiovisual del govern espanyol per tal que es garanteixi un percentatge concret de producció en català en les plataformes digitals.
Està previst dur a terme un Pacte Nacional per la Llengua. Està reflectit en el Pla de Govern i se n’ha començat a parlar per part d’aquest. Però encara no hi ha dates ni detalls de com serà. Caldrà veure quins fruits en sorgeixen un cop es desenvolupi.
En aquest àmbit el govern sembla que ha començat a avançar en alguns aspectes, com el de teixir complicitat amb la resta de territoris de parla catalana. En el Pla de Govern s’hi recullen una part de les accions que considerem que aquest hauria d’impulsar. Caldrà veure si s’executen. Cal tenir present a més que el tema lingüístic és un element important que caldria abordar amb accions decidides i de gran importància donada la situació d’emergència i al Pla de Govern no s’acaba d’apreciar aquest fet.
8. Seguretat pública per a un estat democràtic
Al pla de govern es menciona millorar el sistema on s’instrueixen els atestats policials per tal de potenciar la investigació dels fets de violència masclista.
Al pla de govern únicament es parla de limitar la participació de la Generalitat en acusacions particulars contra manifestants als casos on hi hagi lesions acreditades a agents. Esporàdicament els serveis jurídics de la Generalitat de Catalunya demanen ara reduccions de penes pels activistes condemnats mitjançant recursos.
Al pla de govern es promou una actualització del model de seguretat pública, potenciant la transparència i l’eficiència, la rendició de comptes, la coordinació dels cossos, que sigui més pròxima i que garanteixi la no-discriminació; però no es concreten mesures coercitives. El primer decret d’Interior del govern ho contempla i s’hi està treballant.
De moment, cap acció en aquest sentit.
No està previst en el Pla de Govern. S’ha creat una comissió d’estudi per tractar-ho.
Al pla de govern es promou la incorporació de nous elements de prevenció i mediació com a principal estratègia per a la resolució de conflictes en les actuacions policials, que garanteixin la menor lesivitat possible, si bé sense més detalls ni mencionant evitar les actuacions de les unitats d’antidisturbis del CME.
No està previst en el Pla de Govern.
Quant aCTTI en si, únicament consta l’autorització a licitar la contractació del servei de gestió, suport i administració tècnica del Nus de Comunicacions de la Generalitat de Catalunya. Al pla de govern es menciona garantir els drets digitals de la ciutadania i consolidar una administració cibersegura, interoperable i accessible, desplegant un model de ciberseguretat per a l’Administració local i ampliar els serveis de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya; i implementar el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement en la seva integritat.
No està previst en el Pla de Govern.
El govern està molt lluny de desplegar unes accions que s’aproximin a les previstes al decàleg institucional.
9. Acció internacional
L’única referència en aquests mesos ha estat el comentari de la nova consellera referint-se a la UE des de París sobre que el que aplica a Scotland també haurà d’aplicar a Catalunya.
El Diplocat no depèn d’Exteriors, és un ens independent. No es constata cap mena d’activitat política del Diplocat a aquest nivell i encara menys pel que fa a la resolució de conflictes o el dret a l’autodeterminació.
Es tracta d’informacions molt personals i solament s’hi pot tenir accés “pentinant” el CV dels alts càrrecs i delegats. No es té constància que aquest aspecte jugui un rol cabdal en les noves contractacions i en tot cas, del CV dels alts càrrecs i delegats solament se’n pot extreure quin nivell s’atorguen ells mateixos i no pas quin és el nivell real de competència en les llengües esmentades. De fet, normalment, es constata una divergència escandalós entre el CV i la realitat.
Sembla que hi ha una lleugera tendència a augmentar la presència de CatalanNews a les xarxes socials, malgrat que en cap cas això es reflecteix la presència de referències a la ACN a la premsa internacional quan es traslladen informacions relatives a Catalunya.
De moment no constatem cap mena d’avenç en la direcció desitjada.
10. Justícia social: la república catalana al servei de les persones
Durant aquesta legislatura el govern ha intentat respondre a les necessitats més urgents que han anat sorgint sense planificació de fons. Ha adoptat mesures al marge de les quals prenia el govern espanyol.
El govern destina gairebé 43 milions d’euros al manteniment dels reforços covid a l’àmbit educatiu. Això suposa prorrogar el Programa temporal de mesures extraordinàries del curs passat en el marc de la pandèmia per la Covid-19.
S’ha constituït el Comitè Científic Assessor de la COVID-19, un òrgan assessor per a l’abordatge d’estratègies de control de la pandèmia que actuarà amb independència de criteri en l’exercici de les seves funcions.
El Servei públic ocupacional de Catalunya (SOC) destina 70 milions d’euros a formació professional que es traduiran en més de 2.000 cursos arreu del país. Aquesta convocatòria s’adreça prioritàriament a persones aturades o en ERTO, però també a respondre l’augment de demanda d’FP per part de les persones joves. El pressupost d’aquesta convocatòria és un 82% superior l’anterior. La previsió és que gairebé 30.000 persones puguin participar en itineraris formatius que facilitin la seva inserció laboral.
Impuls de l’activitat física i l’esport en totes les etapes de la vida. Creació d’un grup de treball amb el Departament de Salut per impulsar la formació, la divulgació, la recerca entre la pràctica de les activitats culturals i la salut.
L´impacte dels aspectes mediambientals és un dels 12 eixos prioritaris en el sistema de salut.
El Departament d’Educació engega un pla per preservar el benestar emocional de l’alumnat. L’Observatori dels Drets de la Infància crearà un grup de treball específic per abordar la Salut Mental.
Facilitar el dret de vot dels ciutadans catalans residents a l’estranger en la línia de permetre la digitalització dels processos electorals d’especial rellevància.
Aquest curs s’han ampliat les places de formació professional.
No consta que hi hagi cap control.
No consta que hi hagi cap seguiment.
Pla Nacional de Joventut 2022 -2023.
Es vol exigir al Gobierno el traspàs de prestacions contributives d’ocupació que actualment gestiona el SEPE.
S’han intentat pal·liar els efectes socioeconòmics produïts per la Covid-19 ampliant i millorant l’oferta dels estudis de formació professional i amb formació digital ampliada a totes les franges d’edat de la població.
