1. Respecte per la voluntat dels electors
Segueix sense haver-hi cap tendència que indiqui que la indepèndencia és l’objectiu, no ja prioritari de l’acció de govern, sinó un de mínimament contemplat.
Segueix sense haver-hi cap indici d’actualització del llibre blanc.
Segueix sense haver-hi projectes ni accions que no estiguin orientats a gairebé 10 anys vista o bé amb l’objectiu de negociar millores autonòmiques, o fins i tot menys ambicioses que en governs no independentistes.
Encara que hi hagués alguns gestos en trimestres anteriors, en aquest, la col·laboració ha estat pràcticament absoluta, destacant l’immens error de plasmar en les lleis del Parlament les sentències dels tribunals de l’Estat referents a la immersió lingüística.
No hi ha hagut més accions a banda de l’aval de l’ICF per les fiances del Tribunal de Cuentas, cap al principi del mandat. En general, l’actitud cap als represaliats independentistes un cop es van aconseguir alguns indults ha estat, en el millor dels casos, ignorar-los i en el pitjor, acusar-los.
En aquest trimestre ha quedat encara més clar que la independència no és l’objectiu de l’acció del Govern. S’està visualitzant un ‘pacte d’estabilitat’ per dalt amb Espanya, amb accions com:
– L’autodestrucció de la immersió plasmant en lleis del Parlament la voluntat dels jutges espanyols.
– Els indults – la ‘taula de diàleg’.
– Els esforços per uns jocs olímpics organitzats per l’estat espanyol.
2. Sobirania i no cooperació institucional
La inhabilitació del diputat Pau Juvillà és una clara mostra de la nul·la voluntat de defensar la sobirania del Parlament.
No només es segueix actuant amb normalitat en actes amb el rei dels espanyols, o reunint-se amb organismes de l’Estat, o fins i tot assistint a la conferència de presidents autonòmics; sinó que es col·labora activament amb les institucions espanyoles per tirar endavant uns jocs olímpics.
Tot i que el Banc d’Espanya va desestimar donar la fitxa bancària a l’ICF, el Govern va intentar actuar en el sentit de l’acció proposada en anteriors trimestres.
Segueix sense haver-hi cap acció en aquest sentit.
Segueix sense haver-hi cap acció en aquest sentit.
Aquest trimestre, amb la nula defensa de la sobirania del Parlament, encara s’ha fet més visible que es segueix sense actuar amb sobirania i no cooperació institucional.
3. Construcció de la institucionalitat pròpia
Segueix sense haver-hi cap acció en aquest sentit.
El Govern ha augmentat en milions les subvencions sense concurs a sindicats i patronals d’obediència estatal.
Durant aquest trimestre no hi ha hagut avenços significatius, si bé és cert que en anteriors trimestres s’havien detectat intents de coordinar-se amb el País Valencià i les Illes Balears (més que no pas amb la Catalunya Nord) per les reivindicacions nacionals, en els àmbits de la llengua i el finançament.
Segueix sense haver-hi cap acció en aquest sentit.
Segueix sense haver-hi cap acció en aquest sentit.
A banda d’algunes accions anecdòtiques, més en anteriors trimestres que no pas en aquest, en general no hi ha una tendència per construir una institucionalitat pròpia.
4. Sobirania fiscal i financera
El Govern, a través de la Llei d’acompanyament dels pressupostos, va habilitar l’ICF per l’entrada de dipòsits d’institucions privades durant el quart trimestre del 2021. El Banc d’Espanya ha tombat aquest mes de març la llicència bancària per l’ICF, tal com era de preveure. El Govern seguirà intentant aquesta via mirant de resoldre els suposats errors tècnics a través d’un recurs a la decisió que han presentat.
En l’anterior trimestre la Generalitat va afegir Caixa d’Enginyers al seu pooling. Aquest trimestre no hi ha hagut novetats.
Diferents agències de ràting han apujat la nota creditícia de la Generalitat per sobre del bo escombraria que havia tingut anteriorment. Això permetria que la Generalitat tornés a entrar els mercats financers, però aquest fet encara no ha tingut lloc.
Al tercer trimestre del 2021 la Generalitat va convocar 120 places del cos tècnic de gestors tributaris. No hi ha hagut grans novetats des de llavors.
No hi ha hagut novetats més enllà de l’impost del CO2 de vehicles, que ja s’ha implantat, amb molts errors d’execució. Els grups parlamentaris que sostenen el Govern han declinat incorporar una modificació legislativa que permetés donar solidesa al pagament d’impostos estatals davant l’ATC.
En el marc de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat, el Govern va sol·licitar que l’Estat faciliti la informació necessària perquè el Departament d’Economia pugui elaborar les balances fiscals.
Aquest trimestre el Govern no ha fet cap pas notable en l’àmbit de la sobirania fiscal i financera.
5. Sobirania econòmica
No es detecten novetats en la contractació. Moltes de les adjudicacions van a parar a mans de l’IBEX-35. També es detecta compra de productes amb possibilitat que siguin de proveïdors de proximitat però que són importats.
No es detecten novetats en les licitacions i concessions.
No hi ha novetats, el Govern no aplica criteris de proximitat en la seva contractació i les empreses de l’IBEX-35 se n’enduen un gruix important.
6. Sobirania en energia, infraestructures i mitjans de comunicació
No hi ha noticies de l’ampliació respecte avaluacions anteriors.
Segueix sense haver-hi cap acció en aquest sentit.
S’ha creat la “Taula de Diàleg Social de les Energies Renovables” però els projectes d’energies renovables sembla que segueixen aturats:
– Segons el Govern hi ha 1000MW en cartera, però semblen insuficients per assolir els 12000MW necessaris pel 2030.
– Els projectes més grans de 50MW són competència de l’Estat; per tant és l’Estat qui els autoritza, així són els projectes més petits els que queden aturats, no els més grans.
– També hi ha l’anunci de recuperar les centrals hidroelèctriques, amb concessions caducades per crear l’empresa pública energètica; de moment és un anunci.
Segueix la tendència de no fer passes efectives a part dels anuncis.
No hi ha notícies respecte avaluacions anteriors.
Segueix sense haver-hi cap acció en aquest sentit.
Catalunya és enormement depenent de les importacions d’energia (95%), el sistema energètic continua essent molt ineficient i nomes un 8% de l’energia final és d’origen renovable. En termes de garantir la sobirania energètica, Catalunya continua amb la paràlisi dels darrers anys tot i el nou Decret del Govern, que ha tancat la porta que l’anterior Decret havia començat a obrir. Avui, a Catalunya, el ritme d’autorització de projectes no va en el camí de poder assolir ni els compromisos pel 2030 (Llei de canvi climàtic) i encara menys pel 2050 (Pacte Nacional per a la Transició Energètica de Catalunya), pel que fa a les energies renovables.
7. Justícia lingüística: el català, llengua comuna dels catalans
La legislació en matèria lingüística segueix sense ser aplicada a Catalunya. El Govern no garanteix que el personal que fa atenció al públic tingui la capacitat de fer-ho en català.
S’ha agreujat encara més la situació lingüística a les escoles. El Govern ha comès l’error de reflectir a les lleis del Parlament la voluntat dels jutges espanyols i les sentències dels tribunals estatals referents a la immersió lingüística.
Tot i algun brot verd en forma de producte d’entreteniment per a joves, o l’emissió d’alguna sèrie de forma simultània amb altres territoris de parla catalana, els mitjans de comunicació públics segueixen en general un marc mental espanyol. Els partits de govern segueixen pactant òrgans de direcció amb el PSC.
Segueix sense haver-hi cap acció en aquest sentit.
S’ha començat a doblar material audiovisual al català, en una mesura que d’entrada ja era manifestament insuficient.
S’ha obert a la ciutadania el procés participatiu del Pacte Nacional per la Llengua.
L’anàlisi d’aquest principi és indissociable de la lamentable decisió de formalitzar en lleis catalanes la voluntat de l’estat espanyol sobre llengua. Aquesta decisió indefensable i sense precedents aniquila la immersió; i remarca la retirada del Govern enlloc de la confrontació amb l’estat.
8. Seguretat pública per a un estat democràtic
Segueix sense haver-hi cap acció en aquest sentit.
Segueix sense haver-hi cap acció en aquest sentit. El Govern sembla més ocupat en actuar com acusació particular contra els independentistes.
No només segueix sense haver-hi cap acció en aquest sentit, sinó que el Govern ha enviat els Mossos a evitar el tall de la Meridiana, en un atemptat contra el dret de manifestació, que només cal que sigui comunicada com s’està fent; i no pas autoritzada. S’està fent servir el CME per a repressió i no per servei. A més, s’han registrat diferents incidents de Mossos contra periodistes que intentaven fer la seva feina.
Segueix sense haver-hi cap acció en aquest sentit.
Tot i que ara el TIP sigui visible, segueix sent un número massa llarg. Els TIP haurien de ser grossos i visibles, i estar situats en diferents àrees visibles de l’uniforme.
Tot i que hi ha previstes noves inversions per a diversos serveis informàtics via el CTTI, no s’hi han detectat avenços significatius aquest trimestre.
Segueix sense haver-hi cap acció en aquest sentit.
El Govern ha entrat en una deriva repressora i censora, que l’ha portat fins i tot a enviar els Mossos per evitar el tall de la Meridiana.
9. Acció internacional
L’obertura de noves delegacions d’exteriors en punts estratègics és un bon senyal, però de moment no s’aprecia que això indiqui un increment de la lluita per una reglamentació internacional del dret a l’autodeterminació.
Segueix sense haver-hi cap acció en aquest sentit, més aviat es mantenen activitats diluïdes pel que fa a la causa catalana.
Segueix sense haver-hi cap acció en aquest sentit.
S’aprecia un increment en el to del discurs de la Conselleria en aquest sentit, especialment durant viatges a l’estranger en actes o intervencions davant d’institucions i entitats internacionals o entrevistes amb mitjans estrangers.
Segueix sense haver-hi cap acció en aquest sentit com a mínim que sigui pública.
L’acció internacional incrementa la seva intensitat a l’exterior traslladant la situació de conflicte i repressió que es pateix a Catalunya i els anhels independentistes de l’electorat majoritari en el discurs més contundent de la Conselleria i s’han obert noves delegacions en llocs estratègics que suposen un nou potencial. Caldrrà esperar com es desenvolupen aquestes abans de poder aval.luar-ne els resultats.
10. Justícia social: la república catalana al servei de les persones
No hi ha notícies respecte avaluacions anteriors.
El Pla de salut 2021-2025 presentat fa pocs dies pel conseller Argimón és idealista i carregat de bones intencions. Pretén animar la gent més vulnerable a superar les seqüeles de la pandèmia. Considera la salut en relació a un seguit de factors que van molt més enllà de la sanitat. Fa la sensació que reconsidera moltes de les mesures adoptades durant la pandèmia. El cas és que les accions del Govern sempre van a remolc del que dicta l’Estat.
Salut impulsa l’alimentació saludable amb la incorporació de 150 dietistes nutricionistes a l’atenció primària i comunitària, com també els programes de foment de l’esport entre la població jove i adulta.
Els serveis destinats a salut mental avancen, però s’inverteixen diners en formar estudiants d’infermeria o de medicina, en psicologia o medicina familiar; en lloc de contractar professionals especialitzats en aquestes matèries.
No hi ha notícies respecte avaluacions anteriors.
No hi ha notícies respecte avaluacions anteriors pel que fa al Pla d’Ocupació. S’ha celebrat el Congrés de la Joventut de Catalunya al TecnoCampus de Mataró, que ha de servir per establir les bases del Pla Nacional de la Joventut, en temes com la formació, el treball, l’habitatge, etc.
Al Saló de l’Ensenyament s’han reforçat les activitats i serveis destinats a promoure la formació professional entre els joves; destacant les relacionades amb l’agricultura.
Es continua avançant en l’execució de mesures sanitàries. També es continua avançant en donar sortida als efectes que té la pandèmia sobre el jovent a nivell professional i laboral, si bé en menor mesura que en anteriors avaluacions. No hi hagut pràcticament novetats en referència a paliar la precarització laboral i les mancances en educació.
