Programa Llista 1
Pròximament
Programa Llista 2
Pròximament
Programa Llista 3
Pròximament
Programa Llista 4
Pròximament
Fiscalització del Govern de la Generalitat 2018-2021
1. Respecte per la voluntat dels electors
La independència és l’objectiu prioritari de l’acció de govern i de la resta de les institucions.
Més enllà de les declaracions inicials del president en ser investit, no hi ha hagut cap concreció de l’objectiu ni per escrit, ni en declaracions de la resta de membres del Govern, ni en acció legislativa o adminsitrativa.
3
Compromís amb la Declaració d’Independència del 27 d’octubre del 2017.
Més enllà de les declaracions inicials del president en ser investit, no hi ha hagut cap concreció del compromís ni per escrit, ni en declaracions de la resta de membres del Govern, ni en acció legislativa o adminsitrativa.
3
El mandat democràtic del Primer d’Octubre és vigent per fer efectiva la independència en aquesta mateixa legislatura.
No s’ha considerat la vigència del Primer d’Octubre, excepte en algunes declaracions al principi del mandat i en dates assenyalades, com l’aniversari del referèndum.
2
Acció política lleial amb la voluntat expressada per l’elector a les urnes, que demana acció concertada.
Malgrat un acord de govern entre els dos grans partits, no s’ha percebut una acció concertada ni entre ells ni amb la CUP en la majoria de grans qüestions. Més aviat s’han produït desacords sonats entre les tres forces independentistes, com al ple sobre la Monarquia o en la gestió de la pandèmia.
L’elector va emetre el seu vot el 21D, amb un mandat de restitució del Govern legítim i de recuperació del procés d’independència, frenat per l’acció repressiva i de la intervenció de l’article 155, que va destituir il·legalment el Govern, i dissoldre el Parlament. L’acció de govern i parlamentària, no ha sigut gens fidel al mandat de l’elector.
1
Si bé el 50 % + 1 dels vots independentistes legitimaria encara més el mandat del referèndum del Primer d’Octubre, aquest darrer, per si sol, obliga les institucions a fer efectiva la independència.
Més enllà de les declaracions inicials del president en ser investit, no hi ha hagut cap concreció del compromís ni per escrit, ni en declaracions de la resta de membres del govern, ni en acció legislativa o adminsitrativa.
3
Per a assolir la independència, la unitat d’acció com a bloc nacional a les institucions és imprescindible.
No hi ha hagut unitat d’acció en general. Els tres partits han actuat per la seva banda a Catalunya i a Madrid. Les excepcions han estat: pactar la investidura del president Torra després de dues investidures fallides i la resolució sobre autodeterminació d’octubre de 2019.
L’acció concertada com a bloc Nacional no ha existit en cap cas. Han continuat erròniament, actuant com a partits rivals, dins d’un marc autonòmic al qual estan avessats, i que és un veritable fre per avançar de manera concertada cap a la independència. Els rols autonòmics són un llast que no han superat.
2
L’acció unilateral és legítima defensa i l’única via factible per a resoldre el conflicte amb l’Estat espanyol.
No hi ha hagut cap acció unilateral per part de les institucions catalanes. S’ha prioritzat la via del diàleg com a única possible.
1
Cal enfrontar-se als abusos dels poders espanyols amb totes les eines disponibles.
La Generalitat i els partits catalans s’han enfrontat als abusos del poder espanyol per la via judicial i constitucional espanyola. També s’hi han enfrontat en tribunals internacionals, per exemple per la investidura de Carles Puigdemont i la suspensió de drets dels diputats al Comitè de Drets Humans de Nacions Unides, al Tribunal de Luxemburg pels escons al Parlament Europeu d’Oriol Junqueras, Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, i al Tribunal d’Estrasburg per la vulneració de drets polítics de Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez.
6
Els governs municipals són una fortalesa per fer del territori un element clau de construcció nacional.
No s’ha promogut cap política de construcció nacional concertada de base municipal.
0
2,33
2. Sobirania i no cooperació institucional
No governar ni col·laborar amb els partits del bloc del 155.
Els partits del Govern mantenen acords d’abast important amb el PSC-PSOE, tant en institucions de primer nivell, com la Diputació de Barcelona, com per a l’aprovació dels pressupostos de l’Estat espanyol. També hi ha diversos municipis i consells comarcals on els partits independentistes governen amb partits del 155, com Sant Cugat, Figueres, Vilafranca, l’Anoia o La Selva.
2
Política de bloqueig de les institucions espanyoles per fer evident que no es pot governar contra Catalunya.
La Generalitat no ha posat en marxa cap iniciativa que porti al bloqueig de les institucions espanyoles.
0
No compartir actes institucionals, patronats i organismes anàlegs amb institucions espanyoles de qualsevol tipus.
La Generalitat no ha participat en actes conjunts amb la Casa Reial espanyola, però manté la seva participació a les taules autonòmiques i col·laboracions institucionals de tot tipus.
4
Defensa política i jurídica de les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya i vetades pels poders espanyols.
La Generalitat ha defensat jurídicament les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya, però no ha portat aquesta defensa fins les últimes conseqüències, com amb el cas de la interpretació restrictiva per part dels jutges espanyols a Catalunya de la Llei d’habitatge.
5
Contrarestar amb legislació pròpia la intromissió espanyola en les competències de l’Administració catalana.
El Parlament no ha aprovat cap llei que recuperi competències o que busqui desenvolupar l’Estatut en espais que ha envaït l’Estat.
1
Exercir la desobediència institucional davant la vulneració de la sobirania de les institucions catalanes.
El president va mantenir la pancarta que demanava la llibertat dels presos polítics durant unes hores després que la Junta Electoral li hagués demanat treure-la, però la va acabar despenjant.
3
El Parlament és sobirà. No acceptarà ingerències ni polítiques ni jurídiques ni administratives de cap tipus.
El Parlament ha avortat dues investidures per avisos de l’Estat i no ha exercit la seva sobirania ni per publicar resolucions polítiques al seu butlletí oficial.
2
2,43
3. Construcció de la institucionalitat pròpia
Garantir una Administració catalana fidel al mandat del Primer d’Octubre.
No s’ha posat en marxa cap política al respecte.
0
Planificar el marc jurídicolegal postindependència.
No s’ha posat en marxa cap política al respecte.
0
Elaborar un pla de treball de política independentista des dels municipis.
No s’ha posat en marxa cap política al respecte.
0
Fer dels sindicats i les patronals nacionals unes autèntiques eines de país.
No s’ha posat en marxa cap política al respecte, la Llei de cambres no ha arribat a tramitar-se. Al contrari, arran del decret llei 5/2020, del 24 de març, s’estan impulsant arreu de Catalunya les anomenades “taules per a la reconstrucció social i econòmica”. El propi decret blinda que els únics sindicats que tinguin veu i presència a les taules siguin CCOO i la UGT.
2
Acostament i col·laboració estreta, des del respecte mutu, amb la resta de territoris de parla catalana.
S’han mantingut reunions amb els governs del País Valencià i de les Illes Balears i s’han arribat a acords en termes de col·laboració en infraestructures.
5
Promoure la fusió de les quatre diputacions provincials en una de sola.
No s’ha posat en marxa cap política al respecte.
0
1,17
4. Sobirania fiscal i financera
Crear el Banc públic de Catalunya.
S’ha registrat la marca Banc públic de Catalunya i s’ha inclòs l’estudi de la qüestió a l’acord per a l’aprovació dels pressupostos de l’Estat.
4
Operar amb entitats financeres catalanes o amb bancs europeus no espanyols.
No s’ha posat en marxa cap política al respecte.
0
Recerca de finançament fora de l’estat Espanyol.
S’ha pactat amb l’Estat la fi de la intervenció financera de la Generalitat, que s’ha produït finalment al desembre de 2020.
4
Desenvolupar la implantació i la capacitat de gestió de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC).
L’Agència Tributària de Catalunya ha augmentat en personal i capacitació per fer front al nou impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles que hauran de pagar 4 milions de contribuents.
5
Promoure la liquidació d’impostos, taxes i tributs a través de l’ATC.
No s’ha posat en marxa cap nova política al respecte, es continuen gestionant manualment els ingressos de les persones físiques i jurídiques que fan sobirania fiscal.
3
Elaboració anual de pressupostos alternatius comptabilitzant l’import de l’actual dèficit fiscal amb l’Estat espanyol.
No s’ha posat en marxa cap política al respecte.
0
2,67
5. Sobirania econòmica
Prioritzar la compra, la gestió directa dels serveis o la contractació pública de proximitat.
Es va impulsar una llei de contractes perquè el preu no fos l’únic factor i poder tenir en compte la qualitat en la prestació de serveis per evitar que les grans empreses guanyessin tots els concursos, però no es va aprovar al Parlament. Durant la pandèmia s’han seguit duent a terme grans contractes amb empreses com Ferrovial o El Corte Inglés. Per Nadal, s’ha impulsat una campanya de comunicació per promoure el consum local, un consell que la Generalitat no sembla practicar.
3
Desvincular la concessió de serveis públics a Catalunya dels poders econòmics espanyols.
La llei de contractes hagués pogut tenir en part aquest efecte, però no s’ha aprovat.
2
2,5
6. Sobirania en energia, infraestructures i mitjans de comunicació
Eliminar peatges.
S’ha promès l’eliminació dels peatges que acaben concessió el 2021.
4
Impulsar les infraestructures de telecomunicacions pròpies.
S’ha estès la fibra pública a bona part del territori.
8
Impulsar un model energètic que només depengui de nosaltres i sigui sostenible.
S’ha aprovat una simplificació del procediment per a instal·lar energies renovables, però de moment no ha tingut efectes visibles. No s’ha posat en marxa cap política sobre les centrals d’energies fòssils, que continuen suposant el 70 % del mix energètic català.
3
Optimització i millora del finançament dels mitjans de comunicació públics.
El juliol de 2018 el Govern va aportar 20,4 milions d’euros a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) per afrontar els pagaments pel conflicte de l’IVA amb Hisenda, però no s’ha posat en marxa cap política al respecte.
3
Revisió de les subvencions als mitjans de comunicació privats.
S’han duplicat els sistemes de concessió de subvencions discrecionals des de Presidència i Vicepresidència.
0
3,6
7. Justícia lingüística: el català, llengua comuna dels catalans
Aplicar la legislació actual en matèria lingüística.
No s’ha posat en marxa cap nova política al respecte. Es continua amb la política de governs anteriors, no es compleixen ni la Llei del català als mitjans de comunicació, ni la dels cinema, ni s’aplica ja la de la cartelleria comercial, per exemple.
2
Promoure un gran pacte nacional per la llengua.
No s’ha posat en marxa cap nova política al respecte.
1
Mitjans públics catalans pensats en clau nacional i internacional.
La percepció dels mitjans públics ha empitjorat durant el mandat.
2
Inclusió del català en l’oferta de la televisió de pagament i en plataformes de productes audiovisuals a la carta.
S’ha subvencionat la inclusió del català a part del contingut de la plataforma Movistar Plus.
5
Canals de TV i plataformes digitals infantils i juvenils en català.
S’ha posat en marxa un producte juvenil emmarcat dins la Corporació Catalana de Mitjans sense canal ni producció comprada associada.
4
Avenç decidit cap a un espai comunicatiu comú per als territoris de llengua catalana.
S’han mantingut converses amb el País Valencià per a la reciprocitat de canals, sense èxit.
4
3
8. Seguretat pública per a un estat democràtic
Descriminalitzar i defensar els drets a la llibertat d’expressió, de manifestació i de protesta.
No s’ha posat en marxa cap política per discriminalitzar, però s’ha creat l’oficina de Drets Civils i Polítics per donar-hi suport. Malgrat tot, la Generalitat segueix presentant-se com acusació contra manifestants, i no sols per defensar funcionaris, com posa de manifest el cas d’Adrian Sas a Vilafranca del Penedès.
3
Investigar en seu parlamentària els abusos policials.
Se n’ha parlat al Parlament, però no s’han creat comissions d’investigació.
3
Reformar la Llei de la policia de la Generalitat per a garantir que la policia catalana excel·leixi coma policia democràtica.
No s’ha posat en marxa cap política al respecte.
0
Reestructurar la BRIMO i fiscalització estricta de la seva acció.
No s’ha posat en marxa cap política al respecte.
0
Agència nacional d’intel·ligència.
No s’ha posat en marxa cap política al respecte.
0
Aprovar la Llei catalana de coordinació de cossos policials.
No s’ha posat en marxa cap política al respecte.
0
Aprovar la Llei catalana de bombers.
No s’ha posat en marxa cap política al respecte.
0
1
9. Acció internacional
Fer arribar a l’opinió pública internacional les raons de la causa nacional catalana.
S’han obert noves delegacions a l’exterior, però el discurs s’ha mantingut en comerç i drets humans.
4
Cercar reconeixements internacionals.
No s’ha posat en marxa cap política al respecte.
0
Enfortir el Diplocat per teixir aliances de suport recíproc.
S’ha reobert el Diplocat, però amb menys pressupost i menys direcció política.
3
Retirar-se de qualsevol àmbit o espai compartit d’acció exterior amb l’Estat espanyol.
S’ha cooperat en més espais que els que es compartien el 2017.
0
Garantir que la Conselleria d'Exteriors i les Delegacions de la Generalitat a l'exterior desenvolupin una acció exterior independentista.
La comunicació del Departament i les delegacions no inclou el concepte independència en cap cas.
0
Potenciar la presència exterior d'una agència de notícies pública catalana.
S’ha mantingut el servei en anglès de l’Agència Catalana de Notícies, però no s’han recuperat els corresponsals internacionals.
3
1,67
10. Justícia social: la república catalana al servei de les persones
Cal que el Govern i el Parlament, actuïn amb sentit d’estat i amb urgència, davant de la greu situació de pandèmia i crisi socioeconòmica a la que s’enfronta el país.
Tot i que la percepció de l’acció del Govern a les enquestes és lleugerament millor que la de l’Estat, s’han produït greus i evidents dissensions dins el Govern entre departaments controlats per partits diferents. La gestió dels primers ajuts als autònoms va ser una loteria humiliant.
3
Cal un pla d’ocupació i d’emancipació juvenil que eviti la precarització del jovent del país i es perdi el talent de tota una generació.
No s’ha posat en marxa cap nova política al respecte. Es gestionen els ajuts del Programa Referent d’Ocupació Juvenil des del SOC, finançats pel programa Garantia Juvenil de la Unió Europea.
3
3
